Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Actualitat

« índex

Lliurament del XVI Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques

  Crònica i imatges de l'acte d'entrega del Premi i mencions honorífiques 2021

 Àssua Farré Lluvich, alumna de l’Institut Hug Roger III (Sort) guanya el Premi amb 'Memòria en pell cremada'. El treball de recerca premiat té una molt bona factura formal basada en la història oral, la documentació d’arxiu, la contextualització de la vida al Pallars Sobirà en aquells anys dramàtics, la bibliografia. El petit llibre amb poemes i dibuixos, tot connectant amb la historiografia actual, recerca des del jo, incorporant treball narratiu.
  • WhatsAppImage2021-05-26at15.24.483.jpeg

Avui, dimecres 26 de maig de 2021, a la sala de graus Albert Calsamiglia del campus de la Ciutadella de la UPF ha tingut lloc l'acte de lliurament del XVIè Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques, al millor treball de recerca de Batxillerat. L'acte ha comptat amb la presència de les persones guardonades, acompanyades pels respectius familiars,tutors i amics, així com pels membres del jurat i representants institucionals d'ambdues institucions convocants. El professor Josep Lluís Martí, vicerector per a Projectes d'Innovació ha realitzat el parlament d'obertura d'un acte que ha prosseguit amb la intervenció precisa i propera de l'economista i vicepresident de la Fundació Ernest Lluch i membre del jurat del premi, Josep Maria Carreras. Acte seguit s'ha procedit a la lectura de l'acta del jurat i el lliurament de premis, a càrrec del professor Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF qui al seu torn, ha agraït la tasca realitzada per ambdues institucions convocants, així com pel professor Pere Jòdar i el director de la Fundació Ernest Lluch, Ferriol Sòria.




El moment més esperat de tots, el del veredicte del jurat, l'ha donat a conèixer el degà de la Facultat de Polítiques, Miquel Salvador, qui ha llegit parts de l'acta del jurat. En aquest sentit ha remarcat que enguany s’han presentat 128 treballs enfront dels 65 de l’edició anterior. En general, els treballs presentats en cada edició són un reflex de les preocupacions socials del jovent. En aquest sentit, cal destacar que, a diferència d’edicions anteriors, els quatre treballs seleccionats al Premi Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials comparteixen una certa homogeneïtat no buscada i sí trobada: han estat confeccionats per dones, d’instituts públics i de poblacions que no pertanyen a Barcelona o la seva àrea metropolitana. El degà ha recordat als assistents que el jurat no coneix cap d’aquestes característiques mentre delibera per fallar el premi. Sí que coneix, naturalment, la temàtica i, per això, aquí si hi ha més variabilitat. Pel que fa les temàtiques del conjunt de treballs presentats, cal destacar que al costat de la qüestió de les dones, dels procediments electorals, de la memòria familiar o els fet històrics, aquesta edició mostra una pèrdua d’interès pel procés català, un clàssic dels darrers anys, i en canvi, mostra més dedicació al racisme, als menors no acompanyats, al populisme. Sense deixar de banda l’àmplia gamma de temàtiques que interessen als joves, així com la creativitat i la inventiva que moltsd’ells mostren amb qüestions que, tal vegada, obtindrien un merescut premi en convocatòries de caire econòmic, periodisme i humanitats o, fins i tot, del disseny.


Realitzades aquestes puntualitzacions, el degà ha procedit al lliurament del Premi i dels tres accèssits al XVI Premi Ernest Lluch en Ciències Socials i Polítiques, als següents treballs de recerca de batxillerat. Aquests treballs seran gratificats amb 700 euros el premi i100 euros cadascun delsaccèssits i seran publicats a la web de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF

Recerca premiada

Memòria en pell cremada. La guerra civil al Pallars Sobirà, un recorregut inefable per les nostres valls.
Autora: Àssua Farré Lluvich, alumna de l’Institut Hug Roger III (Sort)




La recuperació de la memòria històrica, de la guerra civil, del franquisme des de l’òptica dels perdedors, ha donat pas a un ampli i frenètic revisionisme del passat per part, diguem-ne, dels no perdedors. Autors i autores que prevenen contra el ressentiment, l’odi, l’esperit de venjança que anima les iniciatives de memòria. Tal vegada tindrien que llegir de manera obligada aquests relats que any rere any escriuen nois i noies tan joves i dels que sempre es fa difícil elegir aquell de més bona factura. En aquests treballs de memòria familiar i històrica, no hi ha cap esperit de venjança, ni odi, ni ressentiment. Simplement pretenen recuperar l’orgull i la dignitat, recuperar aquella persona que va ser pare o mare, familiar estimat i que va patir presó, exili o va ser executat sense garanties. Pensem per un moment la història de silenci i de por de tantes i tantes famílies, cóm dir que el pare o l’avi ha estat a la presó o afusellat? És que va ser un delinqüent, un criminal?

Normalitat és el que mostren tots els treballs que han passat per les nostres mans; i normalitat, és conviure també sense fantasmes del passat. Medicina i bàlsam, enfront de victimisme i ànsia de revenja. Memòria en pell cremada, no amaga la repressió d’uns i altres. Temps convulsos. Però recupera la memòria del rebesavi mort de manera injustificada i cruel pel bàndol guanyador. Estar en el lloc i moment equivocat. Uns fets relatats amb objectivitat que, no obstant, s’obren pas en la subjectivitat d’un poemari, tot sentiment, tot orgull i dignitat. Ni una engruna de rancúnia. Aprenguin, aprenguem!


Accèssits


Dels llibres a les aules. Educació durant la II República i el franquisme. Realitzat per Núria Garcia Anglada, alumna de l’Institut Palamós (Palamós).



Un exercici exploratori de recerca bibliomètrica i, a la vegada, un petit però significatiu esforç de memòria històrica que compara l’educació en la segona república i en els inicis del franquisme. A través del context de l’època i la legislació específica, l’autora emmarca la contrastació d’un conjunt de llibres emprats en un i altre règim polític. Una contrastació que evidencia que l’educació és un instrument de control i poder ideològic que intenta governar la interpretació de la història i la realitat dels pobles, incidint en la mentalitat de joves i infants. No obstant, l’anàlisi dels continguts efectuat per l’autora revela una diferència substancial entre les idees de “llibertat, igualtat i fraternitat” i allò “d’una, grande y libre”. O, sense esmentar bàndols, la diferència entre “l’escola única, la coeducació, el laïcisme, el bilingüisme, la voluntat d’innovar i impregnar-se de la metodologia educacional més avançada del seu temps”, enfront “la segregació de sexes, la confessionalitat ... la unificació lingüística”. En els aspectes formals d’aquest treball destaca la redacció, la bibliografia, i una metodologia que mostra capacitat de recerca.

Generació (no) acomodada.
Autora: Marta Ferret Pascual, alumna de l’Institut Nou de Vilafranca (Vilafranca del Penedès).



Una de les qüestions que acompanyen l’etern debat generacional és, entre d’altres, l’acomodació o no dels joves. Un debat que, potser, és més acusat en l’actualitat, desprès d’una breu etapa de quasi benestar que ha xocat amb la Gran Recessió, l’austeritat, la pandèmia i l’auge de la desigualtat. De les diferents maneres d’abordar el problema, l’autora ha elegit l’anàlisi de l’ampli ventall de les organitzacions polítiques juvenils; per fer això desplega una breu presentació de cadascuna d’elles. Una iniciativa que culmina amb una interessant comparació del conjunt: organitzacions que defensen el feminisme de classe i aquelles que aposten pel feminisme liberal, aquelles que albiren un futur emancipador i aquelles que defensen l’actual societat de mercat. La qüestió nacional, naturalment, és també un factor divisori, així com l’educació. Són fets remarcables els arbres organitzatius i el nombre d’entrevistes realitzades tot i la pandèmia.

Mares del Reich.
Autora: Maria Ortiz Ruiz, alumna de l’Institut Sa Palomera (Blanes)



Per què una majoria de dones blanques van preferir a Trump el 2016 i no a Hillary Clinton? Per què les dones alemanyes van votar a favor dels nazis, un partit que manllevava les seves llibertats i drets acabades de conquerir durant la República de Weimar? La història no es repeteix, ni tan sols conèixer-la a fons ens estalvia repetir errors similars. En el cas de Trump, bona part de les dones han pogut corregir el seu vot a finals de l’any passat. Hitler no va donar ocasió, ni oportunitat. La ideologia nacionalsocialista proposava la gàbia de les tres K per a les dones: nens-família, cuina i església. Un paper subordinat als homes que tenien que ser els ‘amos del món’ i un paper subordinat a la societat ària que les confinava com a reproductores. O com diu l’autora, uns, destinats al món ‘gran’ de les conquestes i les altres destinades al món ‘petit’ de la llar. I, no obstant, moltes dones no només van votar el partit nazi sinó que així mateix es van mostrar orgulloses i còmplices del règim. Fins i tot certa diversitat d’opinions entre les entrevistades mostra certa aquiescència amb el passat. Una interessant puntualització. Remarcable l’esforç de redactar el treball en alemany.