Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Properes activitats

« índex

Proteccionisme i comerç mundial

 Implicacions per a Europa

Dia:
Dijous 24 Octubre
Hora:
18:30
Localització:
 Auditori Palau Macaya de "la Caixa"
Passeig de Sant Joan, 108, 08037 Barcelona

Organitza:
Organitza: Fundació Ernest Lluch
Coorganitza: "la Caixa"
Comentaris:
 
Cinquè  dels vuit diàlegs del Cicle 2019 dedicat a Democràcies perplexes: formulant nous consensos que es duran a terme a l'auditori del Palau Macaya de "la Caixa", del 26 de setembre al 14 de novembre.  
  • one-box-24-octubre.jpg
Dialoguen:

  • Cecilia Malmström – Comissària de Comerç de la Unió Europea (2014 –2019)
  • Federico Steinberg – Investigador principal d’Economia i Comerç Internacional del Real Instituto Elcano i professor del Departament d’Anàlisi Econòmica de la UAM


Sinopsi


La desindustrialització, l'augment de les desigualtats i la precarietat laboral són realitats incontestables als Estats Units, a Europa i a la resta del món desenvolupat. I hi ha indicis que vinculen aquestes dinàmiques amb la globalització econòmica i la liberalització comercial com una de les seves causes (no l'única ni la principal). Molts països han reaccionat a partir de la reintroducció de mesures de proteccionisme comercial, amb un discurs proteccionista i neomercantilista que situa al comerç internacional com a font de tots els mals. Però probablement aquesta concepció tingui part de veritat i presenti importants debilitats. Els precedents històrics haurien posar-nos en alerta sobre els efectes d'una guerra comercial. Finalment, i encara que per definició als proteccionistes només els importen els interessos nacionals, no podem oblidar que l'obertura comercial que ha passat en els últims anys ha beneficiat a milions de persones a tot el món i el nombre de persones vivint en situació de pobresa absoluta ha baixat ostensiblement.

En aquest context el canvi de paradigma del comerç internacional de l'última dècada, amb la Xina i els Estats Units reposicionant les seves estratègies, en un context globalitzat amb organitzacions oligopòliques si no monopolístiques en l'àmbit de les noves tecnologies, estan obligant a Europa a observar la nova situació i intervenir amb veu pròpia.

Què ha suposat la paralització d'acords comercials com el TTIP? ¿Fan falta moltes mesures com les anunciades per Donald Trump perquè altres actors reaccionin i es desencadeni una batalla comercial d'impredictibles proporcions? Quin paper pot jugar Europa en el tauler del comerç internacional? Quins interessos poden ser comuns i quins poden ser els perills d'actuar de manera unilateral per part de països de la Unió com en el cas dels acords sino-italians? I tornant al principi, quines conseqüències directes presenciaran els ciutadans de la Unió amb els canvis en el comerç internacional a l'efecte de preus, fiscals i de manteniment dels nivells de protecció dels que gaudim?



Biografies

Cecilia Malmström

(Estocolm1968). Comissaria Europea de Comerç des de 2014 fins octubre de 2019 i amb anterioritat va ser Comissaria Europea d'Interior de 2010-14 i diputada al Parlament Europeu 1999-2006. És membre del partit dels liberals suecs, que forma part de l'Aliança dels liberals i els demòcrates per a Europa. Entre 2006 i 2010 va ocupar la cartera de ministra d'Afers de la UE de Suècia, vicepresidenta del Folkpartiet (Partit Liberal de Suècia) entre 2007-10 i membre de l'Executiu del Partit Folkpartiet entre 2001-10

Doctora en Ciències Polítiques amb la tesi dedicada als partits regionals d’Europa occidental, centrant-se en Catalunya (Espanya) i Llombardia (Itàlia), i titulada: “The Region, the Power and the Glory: Regional Parties in Western Europe (1998), va ser professora titular del Departament de Ciències Polítiques de la Universitat de Göteborg (1998–99). Membre del Consell Regional de Västra Götaland 1998-2001, vicepresidenta del Comitè Municipal d’immigració de Göteborg 1994-98 i anteriorment assessora tècnica al Göteborg City Court entre 1991-94. Fou també traductora i assistent tècnic amb SKF a París, Stuttgart i Barcelona entre1986-89


Federico Steinberg

Investigador principal del Real Instituto Elcano i professor del Departament d'Anàlisi Econòmica de la Universitat Autònoma de Madrid. Doctor en Economia per la Universitat Autònoma de Madrid, Màster en Economia Política Internacional per la London School of Economics i Màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Columbia (Nova York). Ha treballat com a consultor per al Banc Mundial a Washington DC, Ghana i Bolívia, així com a l'Oficina Executiva del Secretari General de Nacions Unides a Nova York i ha estat professor i conferenciant en diversos programes de postgrau a Europa i Amèrica Llatina. Expert en economia política internacional, amb una sòlida formació i interès en el comerç internacional, les finances, el desenvolupament i la unió econòmica i monetària europea. Els darrers anys ha treballat en aspectes relatius a les noves dinàmiques del comerç internacional i l'auge del proteccionisme, els diferents aspectes de la governança econòmica global, la crisi de la zona euro, el Brexit, els nous equilibris geoeconòmics internacionals i les causes del rebuig a la globalització i l'ordre econòmic liberal. És columnista habitual en diversos mitjans escrits espanyols i apareix regularment en ràdio i televisió. Entre les seves publicacions recents destaquen "A Globalisation challenge: preventing a clash between the middle classes of the developed and Emerging Economies" (amb A. Ortega i M. Otero-Iglesias, Economics, 2018); "The Spanish financial crisis. Lessons for the European banking union" (amb S. Royo i M. Otero-Inglesias, Informe Elcano, núm 20); i "How to fix the euro" (amb S. Pickford i M. Otero-Iglesias, Chatham House, 2014).


Properes sessions del cicle de diàlegs 2019:



Diàleg 6 dimecres 30 d’octubre del 2019
Les democràcies liberals inacabades
Quin és el proper pas?

  • Miguel Poiares Maduro - Director de la School of Transnational Governance a l’European University Institute de Florència
  • Daniel Innerarity – Catedràtic de Filosofia Política a la Universidad del País Vasco/EHU. Investigador a la Fundación Ikerbasque de Ciencias
Diàleg 7 dijous 7 novembre del 2019
La fi de la confiança en les institucions
Representació i polarització política
  • Ignacio Sánchez Cuenca - Director de l’Institut Carlos III-Juan March de Ciències Socials i professor de Ciència Política a la Universidad Carlos III de Madrid.
  • Robert Fishman - Professor Conex-Marie Curie de Ciència Política i de Sociologia a la Universidad Carlos III de Madrid

Diàleg 8 dijous 14 novembre del 2019

Rob-ètica
Nous consensos en la relació humà-robot
  • Carme Torras - Professora d’Investigació del CSIC i cap de Recerca del Grup de Percepció i Manipulació del Institut de Robòtica i Informàtica Industrial de Barcelona.
  • Eduard Fosch – Investigador a l’eLaw- Center for Law and Digital Technologies - Leiden University (Holanda). Colíder del Grup de Treball sobre Ethical, Legal and Societal Aspects for Wearable Robots at the European COST Action.