Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Properes activitats

« índex

Les possibilitats d’una nova arquitectura constitucional

  Diàlegs d’Economia i territori a Vilassar de Mar - 2n diàleg del cicle 2016

Dia:
Dilluns 18 Juliol
Hora:
19:00
Localització:
 Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar. C/ Sta Eulàlia 66-80. 08340 Vilassar de Mar

Organitza:
Organitza: Fundació Ernest Lluch
Col·labora: Ajuntament de Vilassar de Mar – Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar- Diputació de Barcelona
Comentaris:
 
 La Fundació Ernest Lluch promou aquest cicle de 3 diàlegs sobre economia i territori que compta amb l’assessorament i direcció del professor Esteve Oroval (Universitat de Barcelona) i que tenen en Vilassar de Mar, població natal d’Ernest Lluch i Martín, la seva seu, amb l’Ajuntament com a col·laborador inexcusable del mateix.
  • ArquitecturaConstitucional002.jpg
L’objectiu del cicle és el d’aproximar l’economia i el debat territorial a la ciutadania i fer-ho a través del diàleg, entès com a eina metodològica mitjançant la qual dues persones amb opinions expertes però oposades o complementàries troben amb l’escolta atenta i la comprensió dels arguments de l’altre un espai d’entesa.


Diàleg 2: Les possibilitats d’una nova arquitectura constitucional

Dialoguen:
  • Xavier Arbós. Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona
  • Joan Ridao. Professor Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i Conseller del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya

Descripció:

La Constitució espanyola de 1978 va respondre a les demandes d’autonomia vinculades amb el restabliment de la democràcia, creant un sistema de Comunitats Autònomes (CCAA) que s’establien voluntàriament complint certes condicions i procediments. Entre ells destaca el principi dispositiu que permet l’Estatut d’Autonomia de cada Comunitat Autònoma establir les seves institucions i competències i, fins i tot, determinar així indirectament les que restaven a l’Estat. El sistema autonòmic després de processos descentralitzadors i uniformitzadors va culminar cap al 2000 (últims traspassos en educació i sanitat), i ha suposat un reconeixement dels pobles que integren Espanya i una descentralització política superior a qualsevol altra època de la nostra història moderna, per a molts encara manifestament insuficients. Constitucionalment l’Estat autonòmic ha vingut funcionant amb un doble fonament, en la Constitució i en cada un dels Estatuts d’Autonomia, i aquest binomi resulta insostenible almenys per a algunes CCAA, com Catalunya i el País Basc, perquè mentre la reforma de l’Estatut no permet canvis en determinades qüestions substancials (com ha revelat la STC 31/2010), la reforma de la Constitució ha estat fins avui una aposta irreal i, en qualsevol cas, fora de l’abast dels partits nacionalistes, que són majoritaris en les dues CCAA, però minoritaris a les Corts. Els trenta anys transcorreguts han servit per crear i rodar unes CCAA potents i un Estat fortament descentralitzat? Ara cal un nou consens constituent que legitimi, reforci i garanteixi una estructura creada amb la voluntat de tots? És comprensible que algunes nacions, allunyades de la interpretació més recent del marc constitucional, desitgin iniciar un procés d’independència?

*Baixa't el cartell, aquí
** Sobre el primer diàleg del cicle 2016:informació i recull gràfic